Si sou un nen dels 90 que preferís quedar-se a l’interior, llavors probablement vau agafar Dragon Ball Z a la televisió, una experiència que comparteixen la majoria de fans de la franquícia. Quan Dragon Ball Z va arribar a Amèrica, potser s’hauria barallat una mica, però va ser aquí per quedar-se. Les retransmissions de la sèrie als Estats Units suposarien el treball fonamental per a un enorme auge en el mercat de l'anime nord-americà, més gran que les onades anteriors. Dragon Ball Z va ser un èxit a Amèrica que es va convertir en una pedra de toc cultural per a molts nens dels anys 90, donant lloc a una popularitat que rivalitzava amb l’amor de Japó a la franquícia.
Amb totes les diferències entre la versió nord-americana i la japonesa de la franquícia, America's Dragon Ball és una entitat pròpia, completada amb una història única i interessant. Des de la estranya censura als diversos canvis d’actor de veu, la història de Bola de Drac a Amèrica és plena d’interessants trivies.
Creus que saps tot el que hi ha sobre la versió nord-americana de Dragon Ball? Penseu-ho de nou, perquè la història i el poc probable èxit de la propietat japonesa té moltes voltes i girs quan es va arribar als Estats que fins i tot els aficionats a la mort potser no en saben.
A continuació, es detallen 15 coses boges que no sabíeu sobre la versió americana de Dragon Ball.
15 EL CLIFFHANGER DEL DUB
Quan Dragon Ball Z va arribar per primera vegada a Amèrica, va ser llicenciada per FUNimation, distribuïda per Saban i sobrenomenada per Ocean Productions. Dragon Ball Z es va estrenar als Estats Units el 1996 per primera vegada a la sindicació.
L'ordre inicial de la distribució nord-americana de Dragon Ball Z va ser durant les dues primeres temporades a l'anime, que es van reduir de 67 episodis a 53. Després d'aquestes dues primeres temporades emeses a Amèrica, la producció del dub es va aturar quan Saban va començar a tallar-se. sobre la seva producció sindical.
El primer llançament del dub es va acabar el 1998 al bell mig de la saga Namek / Frieza, deixant als fanàtics en un penya-segat, insegurs del que passaria després. El dub anglès es va introduir en una sèrie de repeticions, cosa que va provocar una major popularitat de la sèrie a Amèrica, cosa que va ajudar a reviure el dub.
14 LA FUNIMACIÓ VA ESTALVAR EL DIA
Com tots podeu endevinar, l’aturada de la producció nord-americana de Dragon Ball Z que va arribar el 1998 no seria l’última que vam veure de la sèrie.
Després de veure la popularitat dels reequips Toonami de Dragon Ball Z, FUNimation va decidir iniciar la seva producció una altra vegada el 1999, aquesta vegada fent tots els treballs a casa, incloent-hi la distribució i la veu.
El dub FUNimation ens va portar el repartiment de veu que es convertiria en les veus signatòries dels nostres personatges preferits. Tot i que hi va haver una reacció inicial, els fans van criticar la caiguda de la qualitat i el fet que els nous actors de la veu intentaven imitar als seus predecessors, ja que Sean Schemmel, Chris Sabat i les altres veus noves es van establir en els seus papers, el dub FUNimation es va convertir en el versió definitiva.
13 THE OG (ORIGINAL GOKU)
Tot i que Sean Schemmel és, sens dubte, la veu més coneguda de Goku quan es tracta de la versió nord-americana de Dragon Ball Z, no va ser el primer. Schemmel va ser interposat quan FUNimation va decidir continuar doblant la sèrie per substituir els actors de veu dels Ocean Studios. Abans d’ell, hi havia en realitat dos altres actors de veu que interpretaven a Goku en la versió dels Estats Units de Dragon Ball Z.
El primer actor de Goku va ser Ian James Corlett, conegut per haver expressat Bob en les temporades posteriors de ReBoot i per haver representat Mega Man al dibuix de Ruby Spears. Corlett va sortir després de la primera temporada i va ser substituït per Peter Kelamis, que alguns podrien conèixer com la veu de Rolf a Ed, Edd n Eddy. Kelamis també continuaria parlant a Goku per a les emissions canadiennes i europees de la sèrie a Ocean Studios.
12 L'ACTOR DE VEU DE GOKU NO PODRIA DICAR EL GOKU DE GINYU
Quan FUNimation va iniciar els plans per continuar amb el dubte de Dragon Ball Z, van necessitar alguns nous actors de veu per substituir els que treballaven a Ocean Studios. Entra a Sean Schemmel, tot i que en realitat no va fer les audicions per al nostre protector favorit de la Terra. Schemmel originalment va fer una audició per al paper del capità Ginyu, que per error creia que era més important que Goku.
Quan Whem Schemmel va obtenir el paper de Goku, no era conscient que era el personatge principal i esperava que ell també tingués el paper de Ginyu.
De debò, no sabia que va marcar un concert important com a Goku, i va quedar decebut pel fet. Per descomptat, finalment es va adonar de la importància de Goku, però això no fa que la història sigui menys interessant o divertida.
11 PICCOLO = YAMCHA = VEGETA
Quan FUNimation va decidir continuar amb l’alliberament nord-americà de Dragon Ball Z, el seu pressupost era significativament menor. Això va obligar a alguns dels actors de la veu a retratar diversos personatges, com Sean Schemmel fent veu a Goku i King Kai.
Chris Sabat va fer la seva part i després alguns, portant-lo a ser la veu de tres dels personatges principals de la sèrie. Sabat proporciona la veu de Yamcha, Piccolo i, per descomptat, Vegeta.
Però no s'atura aquí, alguns dels papers més petits de Sabat inclouen Kami, King Piccolo, Mr. Popo, Zarbon, la meitat de la Força Ginyu, l'avi Gohan i tots els dracs de la franquícia.
Tota aquesta experiència de doblatge és parcialment el que va portar a Sabat a ser un dels actors més destacats de l’anime dub voice, així com a director de veu per a diversos posteriors de la franquícia Dragon Ball.
10 ERA TOT A TOT EL LLOC
Quan Dragon Ball Z va arribar a Amèrica, es va emetre en poques xarxes diferents, una tendència que continuaria durant tota la seva carrera americana. En la seva primera carrera de 1996, el llançament nord-americà de Dragon Ball Z es va fer en sindicació, el que significa que no tenia cap xarxa dedicada.
Qualsevol xarxa de cable local podia pagar els drets d’expressió de la versió nord-americana de Dragon Ball Z, per la qual cosa, a més de la transmissió de les xarxes conegudes com UPN, Dragon Ball Z es va veure a diferents xarxes per diferents parts d’Amèrica. Amb el temps, Dragon Ball Z trobaria una casa semipermanent al bloc Toonami de Cartoon Network, que és on actualment es troba Dragon Ball Super. En els posteriors canvis després de FUNimation completar el dub, Dragon Ball Z també es veuria a Fox and Kids 'WB.
9 EPISODES DE TALL
El llançament original nord-americà de Dragon Ball Z va batejar les dues primeres temporades de la sèrie, però no tots els episodis. Per alguna raó, es va editar el recompte d’episodis d’aquestes dues primeres temporades i es va reduir de 67 a 53 episodis per a la retransmissió nord-americana. Això va ser molt probable a causa del pressupost o del mandat dels socis de FUNimation en la producció.
Sigui quina sigui la raó, hi va haver una mica d’informació i força que es va eliminar, recopilar o editar d’altra manera en el llançament original nord-americà de Dragon Ball Z.
No anem al detall complet del que es va tallar per treure 14 episodis sencers, però diguem que estem contents que FUNimation mantingui les coses sense tallar-les en el seu eventual remaster / re-dub de la sèrie.
8 TOT EL CENSOR
Quan FUNimation va decidir continuar la producció nord-americana del dubte de Dragon Ball Z, estaven lliures de les restriccions de Saban, que s’havia assegurat que es va editar una gran quantitat del contingut de la sèrie per tal d’atraure a un públic més jove / ampli. Tot i que aquestes edicions van ajudar a la sèrie a funcionar a tantes xarxes durant la seva sindicació inicial, també va fer que DBZ sembli més aviat regat de tota la censura.
Escenes i episodis sencers es van tallar de les dues primeres temporades de Dragon Ball Z per adaptar-se a les exigències de Saban, inclosa l'eliminació i l'edició de totes les referències a qualsevol persona que morís. Qualsevol que morís, en canvi, passaria a "una altra dimensió" i es canviava el concepte de l'Infern a HFIL, el "Llar per als perdedors infinits".
Algunes d’aquestes edicions eren comprensibles, per descomptat, com l’eliminació de sang i escenes reveladores, però d’altres eren simplement ridícules.
7 KAI NECESSARI
Parlant de censura, fins i tot Dragon Ball Z Kai no estava a l’abast dels estàndards de la televisió infantil. Kai havia de mostrar la Bola de Drac Z de la manera que Akira Toriyama pretenia tallar episodis de farciment per fer l'anime més proper al manga del qual s'adaptava. Malgrat aquesta intenció, encara hi havia grans edicions a Kai (a part dels talls de farciment) quan es va publicar originalment a Amèrica.
La raó d'això és perquè Nicktoons va ser el primer a llançar la sèrie remasteritzada, cosa que va suposar que havia de ser adequada perquè els nens ho veiessin. Això va provocar una forta censura; l’eliminació de sang, escenes reveladores i moments contraris violents que en resulten.
Per sort, Kai està sent retransmès en toonami i també està disponible en DVD i Blu-Ray.
6 DBZ ES VAN ABRAR AMB AIRE A AMÈRICA
Quan el Dragon Ball Z va arribar per primera vegada a Amèrica, ja havia acabat de passar al Japó. Amb l'anime més modern i l'anime de la dècada passada, l'emissió japonesa és, com a molt, una temporada o dues per davant de la publicació nord-americana.
Dragon Ball Z va arribar abans que la moderna indústria de distribució d'anime nord-americana funcionés plenament, de manera que tota la sèrie havia acabat de passar al Japó abans de ser doblada i distribuïda a Amèrica.
El que fa que això sigui encara més estrany és que quan Dragon Ball Z estava colpejant xarxes americanes, Dragon Ball GT havia començat a sortir al Japó. Prou bé, la reacció dels fan de GT al Japó no va impedir que FUNimation doblés i transmetés la sèrie a Amèrica, o potser la companyia no sabia del fracàs de la sèrie. R
de tota manera, només estem contents d’haver-lo tret del cànon.
5 ROCA EL DRAGON
Quan Dragon Ball Z va arribar per primera vegada a Amèrica, una de les moltes coses que es van canviar va ser la banda sonora. En lloc de la partitura original i el tema d’obertura que tenien la sèrie, els músics sabans Ron Wasserman i Jeremy Sweet van crear una nova música per a la sèrie, resultant en l’obertura “Rock the Dragon” que viu en el cor i la ment dels nens dels 90.
La partitura de Dragon Ball Z es va canviar per tenir un so més "extrem" complet amb guitarres de heavy metal i solos de sintetitzador, so que va continuar Bruce Faulconer quan FUNimation es va fer càrrec de la producció del dub americà. Aquesta partitura va ser finalment substituïda per la versió Kai de la sèrie, per una tercera partitura que reflectia més l'original japonès.
4 Falla de bola de DRAGON
La majoria dels aficionats nord-americans a Dragon Ball van entrar a la franquícia a través de Dragon Ball Z i no van conèixer la sèrie original fins molt després. El motiu d'això és perquè un llançament nord-americà de Bola de Drac va fallar dues vegades.
El primer intent el va fer el 1989 Harmony Gold USA, que va canviar els noms de Goku i Bulma per "Zero" i "Lena". Els episodis de prova derivats d'aquest dub, conegut com "el dubte perdut" no van ser ben rebuts i no es van produir cap altre episodi.
El 1996, FUNimation també va intentar portar Bola de Drac a Amèrica, utilitzant Ocean per a passos de veu. Tretze episodis de Dragon Ball van ser doblats i posats en sindicació a Amèrica, però la sèrie no va ser ben rebuda.
A causa de les baixes valoracions, l'alliberament nord-americà de Dragon Ball es va cancel·lar i no es va completar fins més tard a la carretera.
3 DRAGON BALL SUCCEEDED FINALMENT
Tot i que la seva incursió inicial al mercat nord-americà podria haver fallat, Dragon Ball acabaria aconseguint un llançament complet a través de FUNimation. Aquest dubte, que es va fer amb l'ajuda d'actors de veu FUNimation interns, es va publicar a Toonami a Amèrica entre el 2001 i el 2003, i va rebre un llançament de DVD sense tallar.
El fet que Bola de Drac no es realitzés del tot a Amèrica és parcialment responsable de l’obscuritat de la sèrie entre els aficionats casuals de Dragon Ball Z. Molts no sabien de les aventures originals de Goku i, en canvi, van recollir indicis sobre el seu passat, la seva personalitat i amics sobre el que es proporcionava a Dragon Ball Z.
Per sort, ara poden gaudir de la sèrie original a través de serveis de streaming i mitjans domèstics i veure Goku créixer des d’un nen desconcertat en un poderós guerrer.
2 LA CONNEXIÓ DELS RANGERS D'ALIMENTACIÓ
Si heu llegit la resta d'aquesta llista, heu vist el nom "Saban" llançat unes vegades. Per a alguns, aquest nom pot semblar familiar, específicament per als fanàtics de Power Rangers.
El Saban que va distribuir el Ocean dub de Dragon Ball Z és el mateix Saban que va agafar la sèrie del Super Sentai del Japó i el va localitzar a Power Rangers.
De fet, hi ha moltes similituds en la forma en què Saban va canviar totes dues marques. Tot i que a Dragon Ball Z no s'hi va afegir cap mena de fotografies, va rebre una banda sonora completament nova i pesada dels mateixos compositors que els Power Rangers i, per descomptat, va ser doblada en anglès.
A més, es podria dir fàcilment que ambdós espectacles es miren amb molt de gust com a parts definitives de la infància dels pobles.
1 LA HISTORYRIA DE LA FUNIMACIÓ
Per últim, però no per això menys important, tenim una darrera peça de la història / trivies relacionada amb la transmissió nord-americana de Dragon Ball. Molts coneixen FUNimation com una de les majors empreses de doblatge d'Amèrica. Sense FUNimation, la majoria de dubs anime no serien possibles, inclòs el molt estimat dub de Cowboy Bebop. Llavors, com va començar aquest centre de distribució d'anime americà?
Ho heu endevinat, Bola de Drac.
Tot i que FUNimation no va ser el primer que va intentar portar Bola de Drac a Amèrica, es va fundar amb aquesta finalitat. El fundador de la companyia, Gen Fukunaga, va iniciar la companyia després que el seu oncle, productor de Toei, li proposés la idea de portar Dragon Ball a Amèrica amb l’estipulació que va iniciar una empresa i recaptar diners suficients per fer-ho.
És a dir, no hi hauria una versió americana de Bola de Drac sense FUNimació i no hi hauria FUNimació sense Bola de Drac.
---
Tens altres coses que compartir sobre la versió nord-americana de Dragon Ball ? Feu-nos-ho saber als comentaris!
