Entrevista a Spike Lee: BlacKkKlansman

La primera pel·lícula del director llegendari Spike Lee va ser She's Gotta Have It de 1985, però va ser el 1989 Do the Right Thing, que va portar a Lee un premi a l'Acadèmia i un avís principal. Ha passat a realitzar diversos llargmetratges que tracten una àmplia gamma de qüestions polítiques. Lee es troba sovint en plena controvèrsia a causa de les seves pel·lícules i de les seves opinions sinceres. El seu treball més recent és BlacKkKlansman, basat en la memòria d'un detectiu de policia afroamericana que es va infiltrar al Ku Klux Klan.

Screen Rant: Tot i que aquesta pel·lícula va tenir lloc als anys 70, la pel·lícula se sent extraordinàriament contemporània. Com vas fer que el film se senti modern, però autèntic? De quina manera els sentiments contemporanis us van ajudar a centrar-vos en el vostre missatge?

Spike Lee: Bé, això és el que el meu co-escriptor, Kevin Willmott i jo, vam decidir que aniríem a fer a partir del primer moment. Volíem convertir aquesta pel·lícula en una època de maluc. Una pel·lícula d’època encara actual. Així que simplement vam fer les nostres coses … i va funcionar … vull dir, Charlottesville, això no és al guió … Charlottesville va passar mentre encara estàvem en preproducció.

SR: De debò?

Spike Lee: Sí.

SR: Així que sé que Charlottesville és a la pel·lícula, però hi havia hagut altres coses des de llavors, que també s'haurien inclòs?

SR: Si hi hagués una imatge que inclouria, seria a la frontera i veuria als nadons trets de les mans de la seva mare. Les mares cridant. Infants cridant. Plorant. Histèria. I ningú no va pensar: "Quina informació hem de prendre perquè puguem un temps reunir mare, fill o filla? Nen a part". I no tinc el número exacte, encara hi ha mil nens que no es poden identificar. Com implementeu un programa …? No vull dir-ho, però això em fa pensar en l'esclavitud. La meva dona va pensar automàticament que els nostres avantpassats se separaven, es van separar i vendre. I el que va fer aquest noi a aquestes famílies no és gaire diferent. Per a mi, aquest és un acte delictiu, per separar, extreure els nadons dels collons de la seva mare. No hi ha res posat en lloc d'informació sàvia, identificada, de manera que es poden reunir les famílies. Qui fa això? Allà hi ha una mica de merda. És horrible … Però quan hi penses. Què va dir? "Tots són violadors! Són traficants de drogues! Ara parlava de mexicans específicament. Però no tots els mexicans arriben a la frontera. És … aquesta bogeria de Looney Tunes vegades …

SR: És segur. Realment ho és … Cada pocs anys hi ha una pel·lícula que té la porta oberta a altres pel·lícules. El vostre productor va dir específicament que BlacKkKlansman va ser possible a causa de l'èxit de Get Out. Quin impacte sent que va tenir socialment i en la indústria cinematogràfica el cinema? I creieu que us ha ajudat el vostre èxit per a aquesta pel·lícula?

Spike Lee: Estimo el meu germà Jordan Peele. Estic feliç per l’èxit de Get Out. Però, aquesta pel·lícula no va costar tant … Per a mi, la pel·lícula que va canviar el joc és Black Panther. Per a mi, parlo … Heus aquí la cosa. Quan ets un director negre i intentes aconseguir que una pel·lícula es faci amb un estudi, la manera en què sempre va sortir de la mà va ser quan el tema va arribar a l'estranger. Històricament, van dir: "Doncs no us podem donar tant pel pressupost perquè històricament les pel·lícules negres no guanyen diners a l'estranger". Aleshores, quan Denzel [Washington], Will [Smith] i Sam [Jackson] van començar a vendre a l'estranger, van moure la línia de meta més enllà i van dir: "Bé, hi ha estrelles a dins. Si no hi ha cap estrella la pel·lícula que no vas a fer fora. " Black Panther … a la pel·lícula no hi havia estrelles. Abans de la pel·lícula. Ara traslladen la línia d’objectiu “Bé, això és un còmic de Marvel”. És shenanigans … Per a mi, això sempre es va utilitzar contra mi, per què no podia obtenir més diners per a les meves pel·lícules. Perquè sempre són zero, pocs diners a la partida per a estrangers. I està comprovat que els negres poden viatjar, saps? I la gent va a veure les nostres pel·lícules. Així que això és el següent, ho saps?

SR: Parlant de Black Panther, hi ha rumors que haureu donat voltes a una pel·lícula que es deia Sony anomenada Nightwatch, que és una altra pel·lícula de superherois …

Spike Lee: Nah.

SR: No? Bé. Bé, podem passar d’això. Heu esmentat que de seguida heu pensat en John David [Washington]. Què era d'aquell que et va donar confiança perquè pot encarnar el paper?

Spike Lee: Bé, el vaig veure actuar a Malcolm X quan tenia sis anys … Va ser un dels nens que diu "El meu nom és Malcolm X". Però seriosament el vaig veure a Ballers …

SR: M'encanta Ballers sí.

Spike Lee: El vaig veure jugar a futbol a Morehouse. [Riu] I m’agrada la dita … perquè alguna cosa esdevingui tòpic, primer havia de ser una veritat. Així que el tòpic que faria servir ara és que la fruita no cau gaire lluny de l’arbre. Això no és un tòpic, aquesta és la veritat amb John David Washington, el fill de Pauletta i Denzel Washington.

SR: Impressionant.

Spike Lee: I jo només ho sabia. Vull dir … li vaig oferir la part. No va haver de fer audicions i no fer res. Simplement apareix … Accepta-ho.

SR: Una de les subtrames més interessants de la pel·lícula va ser la dinàmica entre Ron i Patrice, quan tant viuen la seva veritat com a policia i activista de drets civils. Pot explicar la fricció i parlar d’aquesta dinàmica a les comunitats que segurament són familiars per a molts dels espectadors?

Spike Lee: Doncs aquesta tensió que parleu del meu germà. Va enrere. Podem tornar a WEB Du Bois, Booker T. Washington, Malcolm, Kwame Toure, doctor Martin Luther King, sempre hi ha hagut aquesta fricció, la tensió sobre quin és el millor camí per a nosaltres com a poble per avançar? És millor per nosaltres treballar dins del sistema? Podem fer més fora del sistema? Vull dir, me'n recordo … diverses vegades veient imatges o llegint on Malcolm va dir que el doctor King m'hauria d'agrair perquè prefereixen tractar amb ell que no pas amb mi. Però, tornem al final de Do the Right Thing, on teníem les dues cites de Malcolm i el Dr. King i molta gent va trencar aquestes coses i va pensar que deia que hi ha cap o qualsevol. Tant Malcolm com el doctor King es dirigien cap a buscar terreny comú. I m’encanten els esports, així que faré servir una analogia de futbol. Has de tenir un joc de terra i has de ser capaç de tirar la pilota … Per a mi, qualsevol cosa que funcioni en aquest univers, ha d’haver un equilibri. Si no teniu l’un, l’equilibri no funcionarà. Així, sempre que la gent es comprometi amb el mateix objectiu. Hi ha moltes rutes diferents per arribar-hi. Per això, vaig pensar que era clau introduir aquesta escena. Tenim a Patrice que es basa en … Angela Davis i Kathleen Cleaver. Per mostrar aquesta fricció. Aquesta tensió. De vegades és bo tenir tensió i fricció, perquè es topen a cadascuna i la merda s’escalfa i avances. No, era molt important tenir aquesta escena i és per això que al final de la pel·lícula diu: "No puc dormir amb l'enemic … Podríem tenir una cosa i t'estimo, però ets …" Anteriorment a la pel·lícula, ella el va anomenar "porc", ja ho sabeu …

SR: De la temàtica al títol de la pel·lícula, el projecte tenia les probabilitats de la societat amuntegades, tot i que va resultar ser un dels llançaments més reeixits de l'any. A part de l’alta qualitat de producció, per què creus que el públic i la crítica van ser tan receptius davant BlacKkKlansmen?

Spike Lee: Hmmm … Crec que va ser l'artesania en la narració de contes i la manera com la gent venia a veure una pel·lícula … una història real que va tenir lloc a mitjans dels anys 70, però alhora era contemporània. I aquest era un objectiu que, Kevin Willmott … el meu co-escriptor al guió. Aquest era el nostre objectiu. Per fer una pel·lícula de maluc, d’època que va ressonar amb el món esbojarrat que vivim avui … El que realment es va cimentar que va ser la tragèdia del terrorisme de casa natal i la mort de Heather Heyer i la Sra Susan Bro perdent la seva filla. No va ser res més que un simple acte de terrorisme americà casolà i casolà. I això parla de la falsa narració que els americans s’alimenten dia a dia. Quan escolteu la paraula terrorisme sempre penseu automàticament que ha de ser alguna cosa relacionada amb els musulmans. Cosa que és una falsa narració. És fals. És mentida. Els nord-americans cometen més actes de terrorisme a terra nord-americana que cap altre grup. Musulmà o no. Aquesta és la veritable narrativa, però aquesta no és la història, no és la narració que volen que la gent senti, el públic nord-americà.

SR: Quan vau conèixer per primera vegada que aquesta història és una història real i quan vau començar a adaptar-la?

Spike Lee: Bé, mai vaig sentir res sobre això fins que Jordan Peele em va trucar i em va llançar.

SR: De debò?

Spike Lee: jo coneixia o no havia sentit mai parlar de Ron Stallworth. Era completament nou.

SR: Per la meva forma, em van dir que em sembla molt a Jordan Peele. Només dient …

Spike Lee: veig una semblança. Li demana diners? [Riu]

SR: Va obrir els ulls de molta gent als horrors de l’huracà Katrina amb When The Levees Broke …

Spike Lee: palanques

SR: Sí, Levees Broke. Heu pensat en fer un seguiment del desastre humanitari en gran mesura descobert que té.

Spike Lee: Doncs vam fer el seguiment a Katrina i es diu … Si Déu és voluntat i Da Creek no augmenta

SR: D'acord. Bé, anava a preguntar-vos més sobre els esdeveniments a la publicació de Puerto Rico aquest any, si teníeu pensat fer alguna cosa amb això?

Spike Lee: Bé, això serà un segment de la segona temporada de She's Gotta Have It. Shhhh …

SR: Alerta de spoiler … Ara, ho sé … òbviament, vaig parlar d'aquest rumor amb Nightwatch, però sé que heu tingut una forta influència en ser fan de James Bond i Bruce Lee …

Spike Lee: Des de petit!

SR: Sí, des de que era petit. Alguna vegada heu pensat en fer com una d'aquestes pel·lícules de superherois i com infondre més d'alguns d'aquests estils … algun Bruce Lee potser. M’encantaria veure-vos dirigir una pel·lícula de James Bond per ser sincer amb vosaltres.