Amb molt, el gènere cyberpunk ha estat la categoria més subversiva de la ficció. És un reflex desagradable del món que tenim avui si el progrés i els problemes es posaven en extrem als seus extrems. Les pel·lícules cyberpunk, llibres i altres formes de mitjans de comunicació solen tractar-se de rebel·lió, status quo injust, existencialisme i anarquia, una combinació que, malauradament, la majoria del món no està preparada per ara.
Com a resultat, el cyberpunk segueix sent un nínxol a la majoria de mitjans de comunicació, amb les seves obres mestres que queden poques i molt allunyades. No us equivoqueu, però, encara hi ha un nombre respectable d'obres mestres de ciberpunk, especialment en el cinema. Potser no n’heu sentit assabentats anteriorment, tot i que no comparteixen exactament el mateix tractament AAA que la trilogia de Matrix o el mateix impacte cultural que Blade Runner o RoboCop. Tot i així, aquestes deu obres mestres ciberpunk majoritàriament desconegudes valen la pena cada minut que hi dediqueu, això us assegurem molt.
10 VIDEODROME
De la ment genial de David Cronenberg prové Videodrome, una exploració de la distopia provocada pels perills de la televisió (percebuda o no). En aquell moment, concretament el 1983 quan es va estrenar la pel·lícula, la televisió era els "videojocs" de la generació. Per tant, Cronenberg fa que un programa de televisió aparentment inofensiu però malalt, pugui canviar i alterar la realitat dels espectadors.
Això és bàsicament el que li va passar al protagonista Max Renn (James Woods). Tot i que no es tracta d'una incursió completa en el gènere ciberpunk, hi ha influències i iconografia ciberpunk, com ara l'horror corporal i les modificacions, de vegades són orwellianes fins i tot.
9 EXISTENZ
Una altra joia de Cronenberg, eXistenZ (sí, aquest és el títol) passa als videojocs com a argument argumental. Allegra Geller (Jennifer Jason Leigh), dissenyadora de jocs i protagonista de la pel·lícula, va aconseguir, d’alguna manera, fer un videojoc de realitat virtual.
És com VR, però en lloc d’un Oculus Rift, la consola de jocs insereix un enllaç semblant a un cordó umbilical directament a la columna vertebral dels jugadors (és bé Cronenberg). La pel·lícula estava molt menystinguda del que es mereixia, ja que es va estrenar només un mes de The Matrix, una pel·lícula més famosa de ciberpunk
8 CIUTAT OSCERA
Un any abans que The Matrix comencés a fer-nos qüestionar els fils de la realitat, hi havia Dark City. Encara passa per una pel·lícula de ciberpunk, ja que la societat del film presenta una figura d'autoritat opressiva en general, així com el domini d'alguns grups ombrívols que aposten pel control total.
Afegiu una conspiració d’assassinat, un protagonista amnesíac i un lloc on la nit no s’acaba mai i teniu una pel·lícula que barreja magistralment el noir i el ciberpunk. Moltes vegades, els desconeguts (el grup d’ombra de la pel·lícula) fins i tot intenten copsar el significat de la humanitat per convertir-se també en humans, com els ciborgs o els androides en moltes pel·lícules de ciberpunk.
7 EQUILIBRI
Seria escandalós per als crítics de cinema anomenar aquesta una "obra mestra", ja que les ressenyes crítiques a Equilibrium no són exactament estel·lars, però fins al moment, el públic li agrada per unanimitat, prou per no tenir en compte el veredicte crític. De totes maneres, Equilibri és majoritàriament un film d’acció amb una premissa discutible: les emocions provoquen caos a la societat, de manera que les autoritats van neutralitzar tothom amb la medicina obligatòria que els fa sentir sensibles.
Qualsevol persona que passi fora de línia o evita la droga obligatòria és castigada per un clergue. Un clerick anomenat John Preston (Christian Bale) es va posar curiós i va començar a desobeir les mateixes regles que té l'encàrrec d'aplicar. Acaba desafiant tota la distòpia i inicia una revolució d’emocions improvisada … és estúpid però bé, l’acció és més que la que suposa.
6 DIES D'ESTRANGER
Abans que Minority Report fins i tot convertís en un drama del crim amb gust de ciberpunk, hi va haver Strange Days. Va ser llançat el 1995 i segueix les gestions d'un grifter anomenat Lenny Nero. El seu treball il·legal consisteix en el comerç d’enregistraments similars a la realitat virtual que permeten als usuaris experimentar els records i emocions dels altres.
D’alguna manera, Nero es troba amb una gravació que mostra a algú que va saber matar. Resulta que, per casualitat, Nero va descobrir una extensa conspiració que va implicar molts aspectes de les autoritats, sobretot la policia.
5 L’ANIMATRIX
The Matrix va ser tan influent, que va començar diverses spinoffs noves i fins i tot va tenir el seu propi videojoc. Entre aquestes spinoffs hi ha una antologia de curtmetratges d’animació en la mateixa línia que The Matrix, anomenada adequadament The Animatrix. Molts animadors, artistes i escriptors s'han unit per ajudar a ampliar la tradició i el món de The Matrix.
Des de la primera creació de les màquines fins a l’eventual derrota de la raça humana, The Animatrix us deixarà agape amb temor existencial i un nou amor per la franquícia. És el cyberpunk en la seva forma més pura.
4 DRED
Sovint, és rar que les pel·lícules cyberpunk o fins i tot els jocs presentin una persona amb autoritat, tret que aquesta persona acabi sense sortir del motlle. No obstant això, el Dredd del 2012 es refereix a la persecució i agrupació del futur policia, Dredd, que també és el jutge, el jurat i el botxí d'una societat on els delinqüents superen els ciutadans.
Si encara no en sabeu, també es basa en una franquícia de còmics sobre la mateixa distopia ciberpunk. Aproximadament uns cent anys a partir d’ara, la franquícia de Judge Dredd preveu un futur on la resta, excepte les Mega-Cities, són habitables, convertint-se en un refugi per a tothom, bo o dolent (sobretot aquest últim). Això en si mateix val la pena veure-ho en cinema. Llàstima que Dredd no aconseguís gaire el reconeixement que mereix tot i ser una meravella cinematogràfica.
3 MAN DEMOLICIÓ
Aquesta és una d'aquestes pel·lícules d'acció de Sylvester Stallone en què haureu de prescindir d'alguna de les trames per gaudir-ne realment. Si ho podeu fer, llavors Demolition Man podria incloure rival amb clàssics com Total Recall. Es tracta de l'intent de Sly de combatre el seu némesi de Hollywood, Ahnold.
Com a resultat, obtenim una pel·lícula de ciberpunk d'acció útil. Stallone interpreta un policia anomenat John Spartan (sí, realment) que es va congelar criogènicament com el seu enemic de molt de temps, el violent matador Simon Phoenix (Wesley Snipes). Dues d'elles es van descongelar en el futur on Phoenix va causar estralls i només espartà va poder detenir-lo.
2 ACTUALITZACIÓ
L’actualització és un relat de venjança clàssica que li van aportar alguns dels tropes cibernètics més habituals: les millores cibernètiques corporals. Tot i ser una història de venjança pura, no es pot simplement substituir les millores cibernètiques per poder màgic o superheroi. L’actualització fa un bon ús d’aquest tropeig que tant la crítica com el públic els encanta.
La pel·lícula gira al voltant del protagonista Gray Trace que es va embrutar i va quedar paralitzat. Se li va oferir un subjecte de prova per a un implant d'AI anomenat STEM i el va fer prou fresc (llegit com a 'superhumà') per venjar-se (tot i que hi ha un gir organitzatiu ombrívol). Un cop més, és un film d’acció a través d’un lent cyberpunk. Penseu-hi com John Wick coneix Venom.
1 OFERTADOR DE DORMITORI
A pocs minuts del concessionari de somni de baix pressupost, no hi ha dubte de la seva influència en els ciberpunks. Presenta un món futur marcat per les fronteres tancades, fàbriques controlades per mà d’obra virtual i, per descomptat, que paralitzen la pobresa malgrat tots els avenços futuristes.
En un món tan disfuncional, tres persones troben la manera de trencar les barreres de les seves "presons" (virtuals o físiques) i arriscar la seva vida en el procés. Per fer la pel·lícula més embruixant, es va estrenar el 2009, però va aconseguir retratar un Mèxic on es tanquen les fronteres i qualsevol persona que es creu es tractarà de manera letal … Ara, quines probabilitats passa alguna cosa així avui? En qualsevol cas, aquesta pel·lícula recull l’autèntica essència del gènere ciberpunk: mostra cap a on ens podríem dirigir aviat si la nostra espècie no millora.
