Bollywood és un malabarista al cinema indi. Exponencialment més prolífic que Hollywood i amb taquilles explosives torna a arrencar, Bollywood continua creixent cada any. Malauradament, actualment la indústria de Mumbai lluita contra la reputació poc favorable de la realització de còpies. Curiosament, bona part de la negativitat i l’irrea es deriven de públics nacionals que rebutgen la cultura indemne del plagi. De fet, Bollywood lluita contra la seva invectiva menys coneguda: Copywood. Malgrat les moltes pel·lícules meravelloses i famoses talentoses que Bollywood ha desenvolupat, el cinema indi es troba a la cruïlla entre el camí colpejat i forjant una de nova.
Per molt poc que siguin algunes de les "adaptacions" de Bollywood, cal dir que moltes pel·lícules nord-americanes que sovint es pensen originals són simplement rèpliques d'èxits estrangers. The Departed es va inspirar molt en la pel·lícula de Hong Kong, Infernal Affairs i The Magnificent Seven no existirien sense els Seven Samurai de Kurosawa, per citar-ne alguns. La imitació és la forma més alta de flatiment, sempre que els originaris rebin un ampli crèdit.
Aquí teniu les 15 grans còpies de Bollywood clàssiques de Hollywood:
15 Mrs Doubtfire - Chachi 420
La senyora Doubtfire és una pel·lícula clàssica nord-americana i un distintiu de la dècada de 1990. Va aparèixer a Robin Williams a l’altura dels seus poders còmics i a una població cinematogràfica protagonitzada per l’última aventura del divertit. Tot i així, Williams no va ser més que un component d'una recepta molt més lucrativa. Als quatre anys de la seva publicació el 1993, la senyora Doubtfire va engendrar ràpidament diverses adaptacions al mercat exterior. El xut de Bollywood, Chachi 420, va seguir el remake tamil, Avvai Shanmughi. Ambdues pel·lícules presenten la interpretació central de Kamal Haasan, un home conduït a mesures extremes després d’un divorci amb la seva dona, Janki. Tot i que molts dels punts argumentals continuen igual en iteracions, Chachi 420 fa un nou gir al relat nord-americà.
Entre els absurds afegits hi ha un home que corre per la ciutat mentre s’amaga darrere d’una planta; una seqüència sorprenentment eròtica on la disfressada Chachi veu la seva ex-dona prendre un bany de bombolles; i una escena d’acció que mostra al vestuari creuat titular realitzar increïbles acrobàcies de moto a través d’una autopista. Si veia Chachi ferir els semi-camions amb tanta facilitat, el mateix Evel Knievel s'enfonsava amb l'enveja. Finalment, després de la fascinant conclusió que veu fracassar Janki en el seu intent de suïcidi (aquesta pel·lícula no embolica), Chachi li revela la seva veritable identitat amb la seva camisa oberta. L’armari està nu, per a la gran sorpresa de Janki, i la senyora Doubtfire de Bollywood es guanya la jornada.
14 12 Angry Men - Ek Ruka Hua Faisla
La recerca de la justícia és universal. Angry Men va posar el llistó amb la seva representació agressiva d'homes enfrontats als seus prejudicis personals per determinar el destí d'un acusat sense nom. Com a Jurat 8, el personatge amb nivell de Henry Fonda ancora la pel·lícula i ajuda a responsabilitzar els altres onze jurats. Es tracta del jurat de Lee J. Cobb, que amenaça de defensar la racionalitat de Fonda, un home que demostra incapaç d’ignorar el seu propi passat emocional a l’hora de decidir el futur de l’acusat. La pel·lícula es considera àmpliament una de les millors realitzades per Hollywood, i no és estrany que Bollywood volgués adaptar la història per a la seva pròpia audiència domèstica.
A Ek Ruka Hua Faisla, la història és gairebé idèntica a l'original. Les apostes són igualment altes, els jurats igual de irascibles i la conclusió d'octàbans pràcticament sense canvis. El director Basu Chatterjee va continuar amb la sensació teatral de 12 homes enfadats, permetent als seus actors copsar ocasionalment marques histriòniques per aconseguir un efecte intens. Tenint en compte que el material es desenvolupa a la mateixa ubicació de gairebé tota la pel·lícula, Ek Ruka Hua Faisla és molt una obra teatral, però una que funciona de forma infreqüent. Segons resulta, la pel·lícula de Sidney Lumet es va adaptar a la gran pantalla només tres anys després que la història es va estrenar a CBS com a producció de televisió en directe. Hollywood es va adaptar i Bollywood va agafar en préstec el millor.
13 On The Waterfront - Ghulam
"Podria tenir classe! Podria ser un concursant!" Les paraules immortals de Marlon Brando són les més ben recordades del cinema. Imagineu-vos una altra realitat: després de llançar-li les ganes al seu germà, Terry Malloy (Brando) es baixa del cotxe i procedeix a ballar sota la pluja. Aquest escenari de fantasia es fa viure a Ghulam, el remake de Bollywood a On the Waterfront. Si bé la premissa i els personatges centrals són coherents en ambdues pel·lícules, Ghulam pren moltes llibertats i incorpora la bengala de Bollywood per excel·lència.
És la llar de la cançó de gran èxit "Aati Kya Khandala", el número de cançó i dansa que compta amb Siddhu (personatge de Brando, interpretat per Aamir Khan) i Alisha (personatge d'Eva Marie Saint, interpretada per Rani Mukerji). Tenint en compte la quantitat de violència impactant a la pel·lícula, danses com aquestes arriben al moment adequat. Altres escenes, com la dansa de la pluja superior, "Aankhon Se Tune Kya", tens la credulitat. Mentre que Ghulam deu una punta del casquet a On the Waterfront, aconsegueix distingir-se de la pel·lícula guanyadora de l'Acadèmia.
12 Rainman - Yuvvraaj
Per a tots els públics amorosos que van mostrar Rain Man, les audiències índies semblen donar l’esquena al remake poc disfressat, Yuuvraaj. Situat en un punt de partida 4.1 a la base de dades de pel·lícules d'Internet, aquest xifra de Rain Man ha estat en gran part afectada per crítics i cineastes casuals. Aquest article, en concret, és una de les apreciacions crítiques de tota la pel·lícula que mai han tingut mai sentit i que castiga. Tenint en compte l’atac a Yuuvraaj, sembla haver-hi un rebuig domèstic a les pel·lícules de Bollywood que reciclen descaradament pel·lícules d’èxit americanes.
Aquest no és el primer remake d'una pel·lícula de Tom Cruise. Al cap i a la fi, Bollywood va anar a la ciutat al film de James Mangold, Knight and Day, portant-lo a les audiències locals sota el títol, Bang Bang! Pel que fa a Yuuvraaj, la pel·lícula es va fer amb el respectat talent del director Subhash Ghai i els actors Salman Khan, Anil Kapoor (Slumdog Millionaire) i Katrina Kaif. Pot ser que no porti el pes de l'èxit dirigit a Barry Levinson el 1998, però Yuuvraaj mereix una mica de clemència.
11 La Redempció de Xanxa-Xarxa-3
Tot i que el plagi ha estat una pandèmia a Bollywood, 3 Deewarein ("tres parets") és una veritable inspiració. Malgrat que, evidentment, influenciat per The Shawshank Redemption, aquest drama de la presó millora el focus de la història original en l'amistat i la llibertat teixint capes addicionals de misteri. A més de la història principal dels tres interns, 3 Deewarein també introdueix la perspectiva de benvinguda de Chandrika (Juhi Chawla), un cineasta documental que registra la vida quotidiana dels presos. Tot i que sembla ser un personatge auxiliar al llarg de bona part de la pel·lícula, les seves memorables escenes al final de la pel·lícula la van perjudicar com a protagonista.
Mentre que la majoria de les pauses de presons no arribaran mai a l’emocionant final escatològic de The Shawshank Redemption, 3 Deewarein inverteix la conclusió d’una manera eminentment creativa. Amb un gir inesperat i una fuga de remat, 3 Deewarein es va distingir del clàssic de Frank Darabont de maneres admirables. Es tracta d'una pel·lícula que Bollywood s'ha enorgullit de reivindicar com a pròpia i que fins i tot podria millorar el seu material d'origen.
10 Scarface - Agneepath
Amitabh Bachchan és una llegenda de Bollywood. Potser el recordeu millor a The Great Gatsby de Baz Lurhmann, on va interpretar el paper de Meyer Wolfsheim davant de Leonardo DiCaprio. Molt abans de l'adaptació del 2013 de la joia literària de F. Scott Fitzgerald, Bachchan esquinçava l'escena de Bollywood. La seva pel·lícula de 1990, Agneepath, va afirmar el seu passatge al seguir-se estretament a l'èpica del crim de Brian DePalma, Scarface. L’estètica s’inspirà clarament en el thriller de Miami (la indumentària és indiscutiblement semblant, com ho és la banda sonora de synth-heavy), Agneepath (literalment, "el camí del foc") posa el seu heroi, Vijay Chauhaun (Bachchan), a la camí de guerra de venjança.
Si bé s'haurien de fer comparacions entre Scarface i Agneepath, convé remarcar que la inspiració de Bollywood del 1990 incrusta més la història. El protagonista té majors vincles familiars i provincials, operant des d’un lloc d’amor fins i tot en actes d’assassinat. Per contra, Tony Montana d'Al Pacino sembla més governat per les potències primes de la cocaïna. Algunes escenes i moments clau es repliquen, però per ser justos, el clàssic de Palma és un remake de la pel·lícula de 1932, i recentment es va reiniciar Agneepath. La pel·lícula de 2012 va protagonitzar Hrithik Roshan en un remake especialment grisós, amb un final no diferent de la darrera esplendor de la glòria de Tony Montana.
9 Lleó: el professional - Bichhoo
Bichhoo és Leon: el professional, si Natalie Portman i Jean Reno fossin deu anys més grans i completament enamorats. Aquest inesperat i dràstic canvi d’edat va culminar en el llarg nombre de ball, "Once You Fall In Love", on Jeeva (Bobby Deol) i Kiran (Rani Mukerji) expressen el seu afecte els uns pels altres als terrats i a les platges.
Tot i que aquest remake de Bollywood conserva els components essencials de la història clàssica de Luc Besson, Bichhoo fa molt poc per separar-se de Lleó fora de la història d’amor afegida. Fins i tot una rèplica de Stansfield, el malsonent de Gary Oldman, arriba a la pel·lícula amb una semblança estranya (fins al vestit de color beige). Malauradament, el maldich de Bichhoo és més caricaturesc que personatge, i la conclusió desconcertant de Leon: The Professional es regurgita lentament en el remake. Bichhoo plagia el Lleó que acaba gairebé disparat, fins als moviments de la càmera, tot i que només té una fracció de l'impacte emocional de la pel·lícula original.
8 Un va volar sobre el niu del cucut - Kyon Ki
Bollywood conrea una passió indubtable per les històries d’amor. A Kyon Ki, la pel·lícula de 2005 inspirada en One Flew Over the Cuckoo's Nest, la història del temps de Randall McMurphy a la sala de psicologia es converteix en un romanent pacient / metge. Imagineu-vos si la malèfica Nurse Ratched tenia alguna cosa per McMurphy i la pel·lícula de 1975 es convertí en One Eloped Out of the Cuckold's Nest. Amb tota serietat, Kyon Ki intenta alterar la dinàmica més important de la pel·lícula premiada per l'Acadèmia de Milos Forman. Convertir la rivalitat de Ratched i McMurphy escalfats en un romanç és com treure a Sauron de El senyor dels anells: per què molestar-se amb Mordor?
Kyon Ki millora l’anterior amb números de ball i cançons vibrants, però involuntàriament crea una paròdia dels elements greus en joc en una institució mental. On Kuck Ki's va trobar l'equilibri entre l'humor i el drama, Kyon Ki tria una ruta més còmica que treu el cor de la història i converteix el seu conjunt en un circ.
7 El silenci dels anyells - Sangharsh
Si The Silence of the Lambs va guanyar Millor imatge per ser un thriller subestimat i pensat per provocar el pensament, el remake de Bollywood va colpejar els posteriors i va convertir el volum fins a 11. A Sangharsh, es revisa la relació Clarice (Jodie Foster) i Lecter (Anthony Hopkins). en un roman complet. Els personatges de la pel·lícula Jonathan Demme són substituïts per l’oficial del CBI Reet Oberoi (Preity Zinta) i Aman Varma (Akshay Kumar), el professor empresonat injustament reservat per sospita de matar nens. Varma no és un monstre que consumeix carn i que elimina el cervell amb Chianti. No, és només un tipus espantós i espantós que no pot evitar que actuï com Hannibal Lecter.
Per molt desgraciat que sigui el programa de romance de Varma, no sosté cap espelma a la por que provoquen la por de Shankar Pandey (Ashutosh Rana). Aquest és clarament el stand de Bollywood per a Buffalo Bill, però a Sangharsh és el vilà fanàtic que mata els nens per aconseguir la immortalitat. A les escenes finals de la pel·lícula, Sangharsh empeny el sobre al cridar el seu assassí infantil vestint-se com una barrera. La resta de la pel·lícula pot trigar molt en préstec a Silence of the Lambs, però aquesta terrorífica escena mereix un reconeixement.
6 gossos d’embassament - Kaante
Deixa que el disc demostri que Quentin Tarantino va gaudir del remake de Bollywood del seu èxit de culte, Reservoir Dogs. El director d'autor no només va tenir paraules amables per al director de Kaante, Sanjay Gupta, sinó que va lloar la pel·lícula per aprofundir en les històries de personatges que l'original no va tenir temps d'explorar. Mentre que Kaante (literalment, "espines") està molt inspirat en el thriller nord-americà, també incorpora elements de The Manual Suspect de Michael Mann i The Usual Suspects de Bryan Singer, convertint-lo en l’amalgama final dels èpics del crim dels 90.
Tot i que és un producte de Bollywood, Kaante es troba a Los Angeles i conté una gran quantitat de diàleg en anglès. Algunes escenes entre Major (Amitabh Bachchan) i Baali (Mahesh Manjrekar) oscil·len entre idiomes per obtenir un efecte perfecte per a zingers com: "Ets un malalt. Estàs malalt!" Kaante deu el seu èxit a la història impecable de Tarantino, però Sanjay Gupta i el seu repartiment estel·lar van elevar el material original de manera nova.
5 enganxada: soci
El remake de Hitch de Bollywood pot ser una saga rom-com de dues hores i mitja, però el viatge real és encara més cansat. Els productors de Partner es van veure gairebé obligats a pagar 30 milions de dòlars a Sony Pictures i a Overbrook Entertainment de Will Smith per copiar l'original del 2005. Tot i que el cas mai no va ser a judici, els electors de Hollywood entre Hitch van rebre els drets de transmissió internacional sobre la reedició del seu èxit de taquilla.
Tenint en compte que l'escena final de Hitch va ser una saga de números, no és d'estranyar que Bollywood veiés una oportunitat financera i creativa. El soci només fa petites modificacions a la història, en què Prem "llegenda de Bollywood Salman Khan" ens ensenya a Bhaskar Chaudry (Govinda) com guarnir les dones. El soci fins i tot té una seqüència de ski-jet similar a l'original, tot i que els creadors afegeixen un perillós míssil que busca la calor a la topada. La pel·lícula també s'omple de cançons afegides com, "¿Vols Partner?" i "Tu ets el meu amor". Aquests moments ajuden a distingir els socis del material d'origen, però, en última instància, no es poden obviar les similituds.
4 My Cousin Vinny - Banda Yeh Bindass Hai
Els productors de Bollywood s’han sotmès a incendis des de Hollywood en moltes ocasions, però el remake de My Cousin Vinny el 2011 va resultar ser el més problemàtic. El director Ravi Chopra va reformular la comèdia i va escriure el que afirmava que era un guió molt revisat, i es va proposar rodar la pel·lícula amb la suposada aprovació dels productors de My Cousin Vinny. Després d'una sèrie de negociacions de distribució, però, la pel·lícula es va endarrerir i finalment es va arrebossar amb una demanda de 20th Century Fox. L'estudi de Hollywood va afirmar que Banda Yeh Bindass Hai va ser una eliminació directa del clàssic de Joe Pesci del 1992 i va sol·licitar danys i, finalment, es van adjudicar 200.000 dòlars (inferior a la seva demanda d'1, 4 milions de dòlars).
Atesa la mala comunicació entre entitats corporatives i el suposat plagi, Banda Yeh Bindass Hai és un lamentable exemple d’inspiració que s’ha equivocat. Tot i que la pel·lícula va reunir les llegendes de Bollywood a Salman Khan amb la seva co-estrella de partner, Govinda, My Cousin Vinny encara es troba a la volta de BR Films en espera d'un llançament teatral anys després de la seva finalització.
3 Dead Poet's Society - Mohabbatein
Si definiu Much Ado About Shakespeare a l'escola de preparació de tots els nens i afegíu alguns números de cançons i danses, obtindríeu Mohabbatein. Tot i això, el hit de Bollywood va obtenir molt de la Dead Poet's Society, concretament del protagonista central de John Keating (Robin Williams). Al clàssic de 1989 de Peter Weir, Keating serveix com una mena de rabí educatiu per als seus estudiants, despertant el cor i la ment a la vida, a l’aprenentatge i a l’amor. Els seus mètodes poc convencionals contrasten fortament amb les tradicions opressivament conservadores de l'acadèmia.
A Mohabbatein, aquesta dinàmica es manifesta a Raj (Shah Rukh Khan), el professor de música que amenaça de canviar la freda visió del món del director Naryan Shankar (Amitab Bachchan en un paper revival de carrera). De la mateixa manera que John Keating va ensenyar als seus nois el valor del "carpe diem", Raj mostra als seus alumnes com guanyar el cor de les dones. Tot i que es mereixen les comparacions entre les dues propietats, Mohabbatein és un producte de la seva cultura i la seva talentosa directora, Aditya Chopra.
2 Filadèlfia - Phir Milenge
Malgrat les diferències inherents entre la cultura nord-americana i la índia, algunes històries poden traspassar amb èxit les fronteres internacionals. El 1993, Filadèlfia va arribar als escenaris aproximadament una dècada després que la crisi de la sida arribés a la consciència nacional. El drama de sala dirigit per Jonathan Demme va oferir potents actuacions de Denzel Washington i Tom Hanks, aquest últim dels quals va guanyar el premi a l'Acadèmia al millor actor el 1994. Filadèlfia no només parlava de la gravetat de l'epidèmia de la sida, sinó de la reacció cultural i social. als infectats amb la malaltia.
El 2004, els productors de Bollywood van veure l'oportunitat de traduir la història de Filadèlfia a l'Índia, la tercera epidèmia de VIH més alta del món. Si bé continua la història principal de l’opressió i la injustícia de la pel·lícula original, Phir Milenge narra la història de Tamanna Sahni (Shilpa Shetty), un executiu d’èxit d’agència d’anuncis que té un estand d’una nit amb una flama antiga, Rohit (Salman Khan). Quan Tamanna després s’assabenta que ha contractat el VIH, les notícies que es propaguen com la pólvora i condueixen al seu eventual tret a la firma publicitària. Dirigida per la popular actriu índia, Revathi, Phir Milenge (literalment, "ens trobarem de nou") és una adaptació pensada del drama de la fàbrica de Jonathan Demme.
